Hi ha alguns aspectes importants per diferenciar que poden influir en la forma de veure el meu art. En primer lloc, el meu treball no és cap interpretació de la realitat com és habitual en l’art, però és bàsicament la creació d’una nova realitat. I fins i tot això no és cert. Es tracta d’una investigació de la realitat per mitjà de la interacció amb el material i accentuant els aspectes del descobriment que són més d’acord amb la meva manera de ser.
Un altre aspecte important és que les meves obres principalment no han estat pintades i tot just utilitzo pinzells per crear la meva feina. Les obres, de fet, creixen per si mateixos, mentre que jo estic en una intensa interacció amb el material. Utilitzo bàsicament una barreja de pigment, sòl i oli. A vegades també aigua i cendra. Sobretot en la lona i, de vegades al paper.
Sovint utilitzo grans peces de roba (al voltant de 4 x 2m), que veig com una mena d’espai habitable. Un espai de llibertat on em relaciono amb el material com una mena d’enregistrament d’un període de la meva vida que es pot reconèixer en el restant. L’obra d’art.
Per intensificar aquest procés, fins i tot vaig viure durant un període de temps en una tenda de campanya situada al meu estudi a Barcelona i vivia sota el llenç deixant l’emprenta del temps.
També vaig col·laborar amb la natura i vaig deixar obres d’art durant els mesos exposades a pluja i els canvis de temperatura i colpejat pel vent i la neu.
L’important en aquest procés és la intensitat de la interacció i l’acte lliure i independent de ser. Podem dir que la pintura és la creació d’un lloc per estar en l’univers independent de la societat i dels conceptes col·lectius. També amb el convenciment que qualsevol acte realment lliure és la bellesa per l’evidència.
La importància d’aquest procés artístic és l’aïllament i la solitud, fins i tot amb la finalitat d’arribar a una comprensió més profunda de la vida i recuperar la percepció que teníem a la nostra infància.
És obvi que no podem ser completament independent dels nostres orígens col·lectius i tampc és convenient, però en la nostra percepció de les coses podem acostar-nos a percebre les coses tant com sigui possible amb els nostres propis sentits, sense la visió col·lectiva i, sovint manipulat de les coses.
D’aquesta manera, podem obrir els ulls i tenir un contacte directe i interacció amb la realitat independent de les modes, les influències de la publicitat, l’educació i el control social. Podem descobrir que les coses no són el que semblen i que tot té un enorme món sota la seva superfície. De fet, jo parlo de la percepció més directa i senzilla que podem imaginar.
Només jo i la realitat en una autèntica i còsmica lluita en recerca del coneixement i el sentit.
La llibertat i existència. Fascinat per gravar el viatge de la vida a travès de la interacció amb el material i renunciant les diferències no-existents entre l’abstracte i el figuratiu. A la recerca del punt zero, entre la vida i la mort. Entre el moviment i el silenci. Entre jo i els meus voltants.
Malgrat mi mateix, obtenc obres d’art que porten el meu nom. Són creacions entre mi, el material, l’entorn i especialment per l’espectador.
Sense l’espectador una obra no hauria d’existir. Sense el material i la naturalesa, una obra no hauria de transmetre. Sense les meves mans jo hauria de ser un espectador a mi mateix.
La mostra es podrà veure des del divendres 28 de febrer fins el diumenge 16 de març
L’horari d’obertura és de dilluns a dissabte de 19 a 21h, els diumenges de 12h a 14h i de 19 a 21 h
Podeu trobar més informació sobre les diferents exposicions temporals a Tàrrega en aquest enllaç